Cantem!

Una vegada vaig sentir a dir, o vaig llegir, - no sabria dir quina de les dues experiències és la certa- que el fet de modular la veu per cantar va ser quelcom fortuït. M'explico; totes les parts del cos que utilitzem per cantar, en realitat existeixen per a una finalitat que no té res a veure amb cantar, sinó per assegurar-nos la nostra existència, la vida. Si no respirem, no arriba oxigen al nostre cos i morim, si no mengem no arriba aliment i també desapareixem.

Així doncs, sembla ser que cantar va ser producte d'un fet casual i que, de ser així, jo el qualificaria gairebé de màgic, i això no és tot, després de molts anys d'estudis per part d'especialistes de la comunitat científica, tots han conclòs que cantar, a més a més és bo i beneficiós per a qui ho fa.

Gràcies doncs a aquests estudis, sabem que cantar incideix directament en la nostra salut tan física com psíquica, com neuronal: el cos s'oxigena, la musculatura es relaxa, l'estrés disminueix, l'estat anímic puja, enfortim el sistema neuronal i immunològic, millorem la nostra relació social, gestionem millor les emocions... i, tot i que em deixo més coses -tampoc pretenc enumerar-les totes- no puc deixar de posar la que per a mi és la més important com a professional que en soc: gràcies a poder cantar podem fer MÚSICA, l'art més elevat de totes les arts.

I aquí comencem de nou; la Música crea una harmonia que alhora genera unes ones sonores que incideixen directament al nostre cos, la Música és ritme i provoca meravelles com ara que vint, quaranta, vuitanta, cent persones que cantin juntes -o les que siguin- puguin sincronitzar el seu ritme cardíac.

No us sembla brutalment màgic tot plegat?

Cantar és un fet natural, és l'únic instrument que no es pot palpar ni veure, només sentir. És l'instrument alhora més perfecte i el més antic de tots els que coneixem. I a l'abast de tothom!!

Hi ha una dita popular que, com totes, està farcida d'una gran saviesa i que diu:- QUI CANTA, ELS SEUS MALS ESPANTA!

Em sento afortunat de poder dirigir les " VEUS ALEGRES" a les portes del seu 75è aniversari, afortunat de poder fer Música amb ells i de comprovar com tot el que he comentat anteriorment no és ficció sinó ben real. Afortunat de compartir moments esplèndids amb persones esplèndides que saben treballar en equip i ajudar-se mútuament i que en tot moment mostren interès per seguir millorant i assolir nous reptes.

Pot ser que hi faltis tu? Tots podem cantar, tothom hauria de cantar en un cor.

Salut!