Les lletres del musical
Lletres escrites per en Terris
1- Naixement d'en Jaumet
a
2- Foc a Mas Claver
Amb un llamp sec va començar el terror,
en poca estona s'escampava el foc
com un infern; tot cremava a Mas Claver.
Una ventada la porta ha travat
i a dintre a casa ell queda atrapat;
el fum i les flames ho envaeixen tot,
ell crida fort, tan fort compot,
però al defora ningú el sentirà.
Les flames l'han acorralat
amb foc i fum no es pot pas lluitar.
El final.
El bestiar crida esverat,
la vaca tiba per desfer el fermall
el fum priva la claror
tant de foc no té aturador.
El gos borda esfereït
udolant mal averany:
crema tot, és una teia el mas Claver.
En Jaumet a terra estès,
respira amb dificultat:
ha arribat el seu germà
que la porta ha esbotzat.
De l'infern l'ha alliberat
refer-se li costarà.
Ja mai més no parlarà.
L'espant li ha quedat dins.
Era un ser ple de bondat.
ja tenia prou mancances.
Perquè de parla l'has privat?
Perquè Déu meu, li has fet
això?
3- Pregària
Oh Senyor! Oh Senyor!
Sé que tu sempre escoltes la gent
vull resar, dóna'm veu
vull parlar, vull cantar
escolta'm! Oh Senyor! Oh Senyor!
Ja fa molt temps t'ho vaig pregant
sé que un dia m'escoltaràs
el temps corre molt veloç
no torna enrere mai més
ja sóc molt gran i em moriré
Jo vull parlar, com tothom
ja en tinc prou, massa xacres Senyor
deixeu-me ser feliç
és ben poc, doneu-m'ho
pot ser avui el final, per favor
vull parlar, vull cantar, vull
cridar!
4- Somni
Va tenir un somni tan feliç
era la vida que enyorava
ja mai res més seria trist
una altra història començava
Era una vida sense pors
gaudia tant amb els seus somnis
el seu voltant era formós
era un món nou ple d'esperança
però quan el sol se'n va
tornen les pors i recances
si un malson vols esborrar
s'aferra a dintre teu
La terra era un paradís
era tot bell, tot era màgia
estava ple de joventut
però al final es va esvair
Potser aquest somni tornarà
i estarà amb ell tota la vida
millor seria no somiar
el seu carrer no té sortida
Per uns moments va ser feliç
li va renéixer l'esperança
però el despertar va ser molt trist
ha mort el somni somiat
5- Hivern
Quan l'estiu s'ha acabat, mal hivern ens espera
és la vida del pobre, no s'hi pot fer res
la fredor et va calant
cal tenir bona estiba de llenya
cansalada en el rebost
i tot perquè?
és la vida del pobre
En Jaumet a l'estiu sempre fa guardiola
sense ansat ni cassola serà llarg l'hivern
xiula un vent reconsagrat
i la porta que és vella no tanca
i l'hivern no perdona a ningú
sempre fa mal
és la vida del pobre
Quan un dia se'n va n'hi ha un altre que arriba
poques hores de sol moltes hores de dol
és costós guanyar-se el pa
un fort tro anuncia tormenta
la terra eixuta té set
si no culls la misèria se't menja
si el bon temps no arriba aviat
malament anirà
No s'espanta pel fred, en Jaumet va per feina
el cabàs la paleta i els fems dels cavalls
buscarà llenya prima per fer una feixina
si no troba feixina el farà d'encenalls
Defora hi ha un bon tou de neu
ni amb esclops pots transitar
potser demà la neu s'aturi
Eixarrancat vora del foc
el castanyer escalfa ben poc
no fa res més que espetegar
En Jaumet mig endormiscat
somia l'estiu desitjat
quin millor somni pot somiar
Quan un dia se'n va n'hi ha un altre que arriba
poques hores de sol moltes hores de dol
és costós guanyar-se el pa
un fort tro anuncia tormenta
la terra eixuta té set
si no culls la misèria se't menja
si el bon temps no arriba aviat
malament anirà
En Jaumet és feliç, tornaran els senyors
també la mainada, són els seus valedors
L'hivern se n'anirà!
L'estiu esclatarà!
Un any més ja torna a ser aquí!
6- En Jaumet enamorat
En Jaumet també era un home
I tenia sentiments
Però no podia expressar-los
Per ell eren patiments
Alguna cosa notava
Que naixia dintre seu
Quan guaitava aquella noia
Quan li escoltava la veu
Amb paraules no podia
dir el que sentia el seu cor
si un nou desig descobria
segur que era l'amor
Però aquest amor li farà mal
Li causarà sofriment
Mai no podrà ser com l'altra gent
Un anhel sense malícia
Un amor tendre i novell
Poder sentir una carícia
Que t'amanyaga la pell
Una rosa sense espines
Per poder-la acaronar
Però de seguida endevines
Que ella no el correspondrà
Si un amor d'aquesta mena
La natura li ha negat
Comportarà una altra pena
Pel seu cor enamorat
7- Somni
8- Estiu
Quan el bon temps ha arribat
s'emplena el poble de senyors
aquest estiu fa bona cara
pot ser un any ben generós
Ni una passa podràs fer
que no te'l trobis al davant
per les fonts o per les places
va badoquejant
Flabiol i barretina
són la marca i el segell
és vellet però té figura
d'un vailet adolescent
la seva mesura és menuda però el cor és immens
Amb els càntirs ben posats
repartint l'aigua per qui en vol
és l'aiguader de la Font Vella
que no és home qualsevol
Quan refila el flabiol
fa que s'adoni molta gent
que aquella tonada trista
és un sentiment
Amb la mímica contesta
si li fan requeriment
la quitxalla amb ell fa festa
i és dels grans esbargiment
La seva mesura és menuda però el cor és immens
Amb els càntirs ben posats
repartint l'aigua per qui en vol
és l'aiguader de la Font Vella
que no és home qualsevol
Quan refila el flabiol
fa que s'adoni molta gent
que aquella tonada trista
és un sentiment
9- Estiuejants
La bona vida dels senyors
És una vida regalada
Passen l'estiu fent el mandrós
Nyam, caca i non com la mainada.
El matí a la Font Picant
Després un bon esmorzar
I al migdia a la Font Vella
Amb anissos per llepar
Un dinar ben abundós
I becaines al sofà
És la vida dels senyors.
En Jaumet no para mai
Tot el dia traginant
Mentre els senyors descansen
Amb càntirs amunt i avall
Cada dia pesen més
Aviat ja no podrà
Els anys no passen en va.
Ell és així, de res es plany.
Jo poso a la Fonda Rita
Que és de tracte casolà
Nosaltres en el Solterra
Que és el més luxós que hi ha.
Jo a l'Oriental, un hotel com cal
Jo a can Brugués, la cuina s'ho val.
Doncs jo llogo un pis, que sigui ben gran
Amb tanta família cal estalviar.
Cap senyor no s'amoïna
Si s'enfila la calor
Ells ben poc la patiran
Potser ni la notaran
Fent xip-xap a la piscina
O xarrupant un xarop
Sempre a l'ombra vaguejant.
És ben cansat no fotre res
Al migdia a la Font Vella
I el matí a la Font Picant
Prenent l'aigua i bona teca
la vida van allargant.
Jo a l'Oriental, un hotel com cal
Jo a can Brugués, la cuina s'ho val.
Doncs jo llogo un pis, que sigui ben gran
Amb tanta família cal estalviar.
Tot igual, un dia més
En Jaumet.
10- La festa dels vells
Sonen campanes de celebració!
És el gran dia s'ho val l'ocasió!
Fem l'homenatge a la nostra gent gran
I en Jaumet sempre, és el del capdavant.
És molt bonic i emocionant
Veure'ls tots junts, a tanta gent gran.
És un plaer que un dia així
Els nostres vells el puguin fruir.
En Jaumet content, ben acompanyat
d'una noia jove que li fa costat.
L'amo del carrer, no és gens cançoner
de la comitiva sempre va el primer.
Ben empolistrat i encorbatat
I espardenyes noves que avui ha estrenat.
A la sortida de missa,
L'ha dit el senyor rector,
A la plaça de l'església
Oh-oh-oh.....
Sempre somrient, presumint de dent
Regalant rialles per tota la gent.
Ara cap aquí, ara cap allà
Camí de la fonda, és hora de dinar
Primer arròs a la cassola,
Després pollastre rostit
' i per postres un "Tornem-hi"
Dels que fan a ca l'Enric.
11- La mort d'en Jaumet
Allà on és, no existeixen cadenes
Ni el dolor, ni tristeses, ni penes
El bon Déu li ha concedit la glòria
Segur, no ha fet cap mal
I acull en el teu regne.
És un lloc on la vida és eterna
No hi ha mals, ni patiments ni enveges
És la glòria, d'un home sense història
Gaudint la pau divina
Contemplant la faç de Déu
Ara viu alliberat
D'un cos malalt, vell i xacrat
S'ha tret de sobre les cadenes
Que en la vida ha arrossegat
St Hilari està de dol
Hem perdut l'home més nostrat
Amb ell s'acaba un tros d'història S'ha post el sol
Gaudirà la llibertat
En els jardins del redemptor
No haurà de fer senyoretes
Ni la nina ni el seriós
Ni fer bufonades
Per acontentar alguns senyors
Al cel és dia de goig
Hi ha arribat l'hoste més preuat
Avui és dia d'alegria
Tots volen ser-hi al costat.
Tots al cel canten cançons
Mentre redoblen els tambors
I els arcàngels amb les trompetes
Li fan honors.
(Ahhhhhh,ahhhhh,ahhhhh)
Adéu Jaumet!